Efficiency and Equity in Learning Communities and Schools

Des d’una perspectiva neoliberal, sempre s’ha relacionat l’eficiència educativa amb la seva funció econòmica, productiva. A més educació, més creixement econòmic del país. Altres autors, però, van afegir noves variables al comprovar que aquesta lògica causa-efecte no es produia. Aspectes com la qualitat del professorat (Hanushek) i l’organització educativa (Levin) eren altres factors que influien a l’hora de mesurar l’eficiència escolar. En aquest sentit, calien canvis a nivell de política educativa, però no des d’una perspectiva tradicional només tenint en compte variables quantitatives, sinó tal i com assenyala Hanuseck i els autors de l’article partint d’un bon plantejament, d’una organització escolar amb uns objectius clars, justos i equitatius.

En aquest sentit, val a dir que Eric Hanuseck té una visió microeconòmica de l’educació i es centra en l’escola com una institució que ha de funcionar d’una manera eficient, amb un màxim rendiment del recursos, però també d’una manera equitativa, amb la igualtat d’oportunitats i resultats acadèmics.

A partir d’una evaluació acurada i de l’anàlisi de diferents projectes educatius, els autors investigen els factors i variables que determinen l’eficàcia en les escoles. En aquest sentit es centren en les Escoles Accelerades dels Estats Units i amb un Projecte de Comunitats d’Aprenentage a Espanya.

Referent a les Escoles Accelerades, aquest és un projecte que es basa en la teoria de Henry Levin, la “ X-eficàcia” i que promou una escola equitativa i que tingui cabuda per a tothom. Degut a la gran desigualtat que patien les classe més pobres i desavantatjades a nivell escolar, i sobretot per les poques expectatives que es dipositaven a nivell educatiu al ser un col.lectiu amb poca “rendibilitat econòmica”, nombrosos economistes es proposen posar fi a aquesta tendència segregadora.

Relacionat amb el continguts de classe, cal dir que un dels grans pedagogs que posa en funcionament les teories de les Escoles Accelerades a Itàlia és Lorenzo Milani, amb la pedagogia de l’Escola de Barbiana.

Henry Levin postula les cinc característiques que segons ell ha de tenir una escola per ser més justa i eficient. En primer lloc, ha de tenir uns objectius clars i mesurables en funció d’uns resultats. En segon lloc, una escola ha de promoure una sèrie d’incentius, a nivell de professorat amb uns salaris adequats, però també a nivell de satisfacció general tant dels estudiants, de la comunitat com dels pares. A més motivació, participació i implicació, més eficiència. En tercer lloc, l’escola ha de promoure espais per a la reflexió, la presa de decisions i l’accés a tot tipus d’informació. En quart lloc, l’escola també ha de ser flexible i ha de tenir en compte els canvis que es produeixen a l’exterior. És important que hi hagi una relació intrínseca entre l’escola i la realitat social. Finalment, l’escola ha de fomentar noves formes eficients d’ensenyar i aprendre amb la incorporació de les noves tecnologies i altres mètodes, però intentant reduir al màxim els costos.

Referent a les Comunitats d’Aprenentatge els autors es proposen analitzar el cas d’una escola situada a la població de la Llanura, a Espanya. Primer essent una escola pública i amb un alt grau d’analfabetisme i fracàs escolar, el 2006 aquesta escola es transforma amb una comunitat d’aprenentatge, amb el principal objectiu de millorar els resultats i la satisfacció en el centre, implicant a tota la comunitat en l’escola. Dos canvis importants es van produir en un inici. Em primer lloc, un canvi en l’organització i una redefinició dels objectius tenint en compte les necessitats i prioritats tant dels alumnes, dels pares com de la comunitat en general. En segon lloc, un canvi en el programa i en l’horari escolar, adaptant el temps a les necessitats i a les realitats laborals del barri i tot amb l’objectiu d‘implicar al màxim a tota la comunitat. Trobades per a decidir els objectius, els mètodes i els continguts, formació pels pares, activitats extraescolars pels estudiants, etc. Amb tot, en els mesos següents, els resultats ja eren evidents. Primer un creixement entorn l’alumnat de l’escola, però el que és més important, una reducció dràstica de l’absentisme escolar, passant del 30% al 2006 a ser ocasional al curs 2008-2009.

També la millora en habilitats bàsiques tant de llengua com de càlcul durant els dos primers anys va ser un element a tenir en compte. Sembla doncs, que la bona relació entre l’escola, els estudiants, les famílies i la comunitat i la implicació activa de tots ells, va fer millorar exponencialment l’eficiència escolar.

En quant a estratègies pedagògiques, les comunitats d’aprenentatge solen utilitzar els grups interactius. Grups que es basen en l’ajuda mútua entre tots els agents implicats, que fomenten el diàleg, les relacions i l’aprenentatge solidari entre tots ells. Grups on s’aprofiten tots els aprenentatges existents i on cada persona ajuda als altres en funció de les seves capacitats i coneixements. La implicació dels alumnes que tenen un bon nivell, però també la implicació d’una gran quantitat de persones que actuen com a agents pedagògics (voluntaris, avis, família, professors, etc.) millora molt l’eficàcia i també redueix el cost d’aquesta eficiència, essent segurament la millor estratègia o opció, econòmicament i pedagògicament parlant. Una reducció de costos que tot i ser alta en nivells puntuals amb la contractació de personal extern, a la llarga disminueix molt el cost total i sobretot en relació a aquells alumnes desavantetjats que en altres contextos haurien d’haver estat protegits al ser un col·lectiu amb risc d’exclusió i fora del sistema. (costos per participar en programes socials, per a subsidis d’atur, per a pagar el manteniment en les presons, etc,).

En conclusió, a l’article els autors es proposen fer una anàlisi de la X eficiència de Henry Levin, mètode utilitzat en nombroses escoles nord americanes amb l’objectiu d’accelerar l’aprenentatge d’aquells alumnes desavantatjats, i com l’aplicació d’aquest enfocament eficient també es pot trobar en les Comunitats d’aprenentatge, tot i que sumant-hi dos elements més que milloren considerablement l’eficiència i la equitat a l’escola. La formació en les famílies i la implicació de tots els agents comunitaris en la millora de l’escola. La possibilitat de que els pares tinguin un espai per dialogar, per decidir quines seran les línies pedagògiques més importants, i que puguin participar i implicar-se en temes nuclears de l’ organització escolar millora molt les relacions escolars i el rendiment del alumnes i no només a l’hora d’aprendre una sèrie d’aprenentatges instrumentals sinó també a l’hora de formar-se com a persones actives i conscients del seu propi procés d’E-A i de ser ciutadans crítics.

També la implicació de la comunitat ajuda en la transformació de l’escola però també del barri, al fomentar espais de participació oberta per a tots els agents que vulguin col·laborar, reduint les desigualtats entre persones, millorant la qualitat del barri, però també fomentant el diàleg i la participació mútua del barri a l’escola i de l’escola al barri. En contra dels arguments de James Coleman al 1966, els autors de l’article defensen que hi ha altres variables a l’hora de millorar la qualitat i l’eficiència de l’escola més enllà del aspectes únicament interns sense tenir en compte els factors externs i els agents comunitaris. Sembla doncs, que la implicació de la comunitat millora la cohesió, l’eficiència i la equitat entre escoles, i tant el Projecte de Comunitat d’Aprenentatge “Antonio Machado” com el Projecte d’Escoles Accelerades en són dons gran exemples i que no poden passar desapercebuts.

En relació a la meva opinió estic d’acord amb aquest article al fer evident que per mesurar l’eficiència educativa s’han de tenir en compte altres factors i variables no estrictament econòmiques, sinó d’organització, en relació al professorat i la qualitat, en relació a la satisfacció de les famílies, els alumnes i la comunitat, etc.

Tal i com diu Henry Levin, estic d’acord en millorar l’eficiència des de dins de l’escola i sobretot tenint en compte els agents educatius implicats en el processos d’E-A. Tant l’assoliment d’objectius mesurables i reals, la qualitat del professorat i la importància de la formació com l’adaptació als canvis als que ha de fer front l’escola per tant d’adaptar-se a les demandes i necessitats socials, em semblen aspectes molt importants.

A més a més, també comparteixo la idea d’equitat com un factor molt important en les escola actuals. Equitat com a igualtat d’oportunitats, com a construcció d’una escola de tots i per a tots. En aquest sentit, comparteixo la visió d’Amartya Sen, quan diu que s’han de tenir en compte les diversitats, i el tractament de cada persona segons les seves singularitats, dificultats, potencialitats, capacitats, defectes i desitjos. Hi ha d’haver una base igualitària per a tothom tenint en compte les persones que tenen dificultats per obtenir uns mateixos resultats.